LUDWIG VAN BEETHOVEN
BIOGRAFí A
Ludwig van Beethoven1 (Bonn, Arquebisbat de Colònia, 16 de desembre de 17702 -Viena 26 de març de 1827) va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical abasta, cronològicament, des del Classicisme fins als inicis de l'Romanticisme. És considerat un dels compositors més importants de la història de la música i el seu llegat ha influït de manera decisiva en l'evolució posterior d'aquest art.
Sent l'últim gran representant de l'classicisme vienès (després de Christoph Willibald Gluck, Joseph Haydn i Wolfgang Amadeus Mozart), Beethoven va aconseguir fer transcendir la música de l'Romanticisme, influint en diversitat d'obres musicals de segle XIX. El seu art es va expressar en nombrosos gèneres i encara que les simfonies van ser la font principal de la seva popularitat internacional, el seu impacte va resultar ser principalment significatiu en les seves obres per a piano i música de cambra.
La seva producció inclou els gèneres pianístic (trenta-dos sonates per a piano), de cambra (incloent nombroses obres per a conjunts instrumentals d'entre vuit i dos membres), concertant (concerts per a piano, per a violí i triple), sacra (dues misses, 1 oratori), lieder, música incidental (l'òpera Fidelio, un ballet, músiques per a obres teatrals), i orquestral, en què ocupen lloc preponderant Nou simfonies
La família de Beethoven vivia sota condicions modestes. El seu avi patern, anomenat també Ludwig, 3 (Malines, 1712-1773), era descendent d'una família de pagesos i grangers originaris de Brabant, a la regió de Flandes (Bèlgica), que es van traslladar a Bonn al segle XVIII. La partícula van del seu nom, abril contrari al que pogués creure, no posseeix orígens nobles, mentre que Beethoven probablement va poder haver-se derivat de Bettenhoven (Fr .: Bettincourt), una localitat de Suro, encara que una altra hipòtesi apunta que el cognom prové de Beeth (que en flamenc vol dir «remolatxa») i Hoven, que és el plural de Hof ( «granja»). D'aquesta manera, «Beethoven» vindria a significar «granges de remolatxes» .5
Palau Prince-Elector (Kurfürstliches Schloss) a Bonn, on la família Beethoven havia estat activa des de la dècada de 1730
Al març de 1733 el seu avi va emigrar a Bonn, on va treballar com a director i mestre de capella de l'orquestra de l'príncep elector de Colònia. El 17 de setembre d'aquest mateix any va contreure matrimoni amb Maria Josepha Poll, els testimonis van ser l'organista Gilles van den Aeden i Johann Riechler. Van tenir tres fills: Maria Bernarda Ludovica (batejada el 28 d'agost de 1734, va morta el 17 d'octubre de 1735), Marcus Josephus (batejat el 25 d'abril de 1736, mort poc després en una data indeterminada) i Johann, del naixement del o baptisme no es conserva registre; se suposa que va néixer a finals de 1739 o començaments de 1740. El tercer va ser l'únic que va sobreviure a la infància i va ser el pare de Beethoven. Johann va ser músic i tenor de la cort electoral.
La casa de Beethoven, ubicada al 515 de la Bonngasse, Bonn.
El matrimonio se trasladó al n.º 515 de la Bonngasse y dos años después, en 1769, nació su primer hijo, bautizado como Ludwig Maria van Beethoven. Sin embargo, apenas seis días después de su bautizo, el niño falleció. El 17 de diciembre de 1770 fue bautizado su segundo hijo, en la iglesia de San Remigio de Bonn, con el nombre de «Ludovicus van Beethoven» (Ludwig van Beethoven) según se describe en el acta de bautismo. Su fecha de nacimiento, generalmente aceptada como el 16 de diciembre de 1770, no cuenta con documentación histórica que pueda respaldarla. María Magdalena tuvo aún cinco hijos más, de los que solo sobrevivieron dos: Kaspar Anton Karl van Beethoven, bautizado el 8 de abril de 1774, y Nikolaus Johann van Beethoven, bautizado el 2 de octubre de 1776. Los biógrafos no tienen claras las fechas de nacimiento exactas de ninguno de los hijos de María Magdalena Keverich.6
